Desprès la malbouffe, el malboire

El 8 de maig vaig publicar un article a Linkedin sobre el consum de vi i he trobat una prou bona acollida. Aquí hi ha una traducció en català d’aquest article.

La bouffe est una paraula popular francesa per al menjar, malbouffe per al menjar escombraria, amb massa greix i sucre, he trobat la paraula malboire, mal beure, per al vi industrial que es troba a la venta a la majoria del mercat.

El 8 de maig vaig publicar un article a Linkedin sobre el consum de vi i he trobat una prou bona acollida. Aquí hi ha una traducció en català d’aquest article.

Qui es recorda a Jean-Pierre Koffe, periodista de menjar francès, les seves venes lírics a la tele contra el pernil polifosfat i el menjar escombraries en general? Segur no va ser el primer, però certament va ajudar a despertar les consciències. Des de llavors, part de la població ha canviat els seus hàbits alimentaris, o al menys part d’ella, la xarxa Coop Bio va néixer (a França) amb productes ecològics i locals i una franja d’agricultors ha iniciat una conversió a l’agricultura sostenible.

No obstant això, encara hi ha una àrea del menjar que està començant a revelar la seva veritable cara, el vi. Durant els meus tasts, sempre començo donant alguns coneixements bàsics sobre vinicultura i enologia, les diferències entre un vi industrial, ecològic i natural. Sovint la reacció dels participants esta sorprenent, com si no fossin conscients de la presència sistemàtica de productes químics en l’elaboració del vi, ja sigui a la vinya o al celler. De petit, recordo quel pare Chesnot podia anunciar a la fi de la primavera que no compraria vi enguany, la paraula anyada encara significava alguna cosa. Avui, gràcies als correctors químics i a una bateria de tractaments mecànics, el vi es veu igual d’anyada en anyada. Ja no és una beguda viva, un suc de raïm fermentat i res més, sinó un producte per posar al prestatge amb els refrescos. La comparació no és caricaturesca, si més no en termes de recursos, energia, aigua i tota la publicitat per convèncer-nos que és absolutament el que necessitem.

sulfites-vin

Quan els consumidors estan informats, les seves eleccions alimentàries es fan amb bona consciència, per la qual cosa és necessari imposar una millora transparència als productors i a les parts interessades en la cadena agroalimentària, és una qüestió de salut pública. A la fi del confinament, haurem de tornar a plantejar-nos la qüestió del que volem, seguir desitjant una opulència material infinita i per tant impossible o tornar a centrar-nos en l’essencial. Ja sabem quines són les solucions: repoblació de les zones rurals, agroecologia i agroforesteria, augment de la valor dels salaris agrícoles, circuits curts, introducció de productes ecològics al menjar de l’escola, per citar només algunes. Que estem preparats o necessitem més alertes per entendre-ho?

Versió original en frances: linkedin.com/pulse/après-la-malbouffe-le-malboire-jerome-chesnot

Dia de poda a la Vall de Pop

En abril d’enguany, a l’iniciativa de Pepe Mendoza, una trobada de vinyaters de la Vall de Pop ha posat els principis d’una acció comuna per a compartir coneixements i organitzar esdeveniments per a millorar la viticultura local.

 

IMG_E5841

Aquest dilluns 16 de desembre, un primer curs s’ha fet amb més de vint participants sobre la poda de alta qualitat: tècniques per aguantar les vinyes, tenir equilibri i contrarestar els atacs de la Yesca, Euthipa i Euthipoisis, malalties de fusta que donaran molts problemes als vinyaters els pròxims anys.

IMG_E5897

Dirigit per Julián Palacios, cuidador de vinyes com es defineix, una primera part teòrica s’ha desenvolupat en el centre social de Lliber i desprès l’ineludible esmorzar, la part practica a les vinyes de Casa Agrícola. Un èxit de veritat per a tothom amb molt de dades i de saber-fer compartits que ja crida nous esdeveniments més qu’útils per al mon del vi.

Aqui una video, “Las Podas Olvidadas” realitzat per Julián:

12 Ceps per a un vi natural

Sabem que l’Alt de Benimaquia porta els arrels de la vinya ibèrica però no cal fer servir de l’Historia per a un qualsevol “story telling“, el poble de Jesus Pobre ha sabut quedar fins ara una relació secular amb el vi. Encara moltes famílies elaboren el seu vi i el celebren cada any amb una festa popular. Els últims anys la qualitat dels vins ha pujat, sense trair aquesta filiació, el millor exemple amb la bodega de Mara Baño, Les Freses. Els actor del vi, que seguin vinyaters, distribuïdors o del mon de l’hoteleria han entés que havia un futur amb productes sans i respectuosos del medi ambient.

Aqui hi ha 12 Ceps, sis xicones més sis xicons per a la creació d’una cooperativa en Jesus Pobre amb un projecte de viticultura ecològic per a produir un vi natural. Primera reunió publica amb els dotze socis i unes persones de la Marina implicades d’una manera o d’una altre amb el tema del vi. Convidat com ambaixador de Bancals de Vi, vaig presentar la nostra filosofia sobre el vi natural i vaig donar al nom de l’associació tot el nostre supporte amb aquest projecte. És de la suma de totes les energies qu’eixirà l’èxit.

Anscari, un agricultor conscient

Aqui hi ha la meva ultima conversa d’una hora i pico gravada amb Anscari, un xic d’una consciencia espectacular que es dedica a una agricultura sostenible amb l’apicultura com eina pedagogic.

IMG_4210
Anscari Fuentes

Parlem de la situació general de l’abella i dels camps, proposem solucions concretes amb l’implicació del consumidor, del politic i del agricultor.

L’aiguar, aigües de Laguar

Després d’uns anys d’una sequera rara, la Vall de Laguar (Marina Alta, Alacant) ha recuperat alguns colors verds amb una gota freda de primavera. Els “barrancs” xorren fins que s’assequin naturalment el proper estiu, igual que la cascada de Fleix.

L’aiguar, un joc de paraules entre “aigua” i Laguar, és un recull de moments que donen testimoni d’un cicle natural en la nostra preciosa vall. Les imatges es van gravar durant els meus últims passejos entre abril i maig del 2019.

Preservar aquest equilibri essencial, es la promoció d’una agricultura sostenible i diversificada i el manteniment dels barranquets, rius i bases de reg.

 

Aleix Renyé i la Manada

Aleix Renyé es periodista, viu a Catalunya Nord (Païs Valencià nord-nord) i es molt actiu en la xarxa social Twitter, fa uns mesos quel segueixo. Aqui hi ha un tuit que va publicar ahir divendres en reacció a l’alliberament dels cinq protagonistes de la Manada.

tuit-aleix

A la primera lectura he fet un salt a la meva cadira de buró però després uns segons, en he entès el sentit real. Molta gent van reaccionar molt negativament, encara reaccionen i, un summum, l’insulten de idiota. Anem a vore al final qui es l’idiota.

Petita explicació de text

la manada, paraula castellana, el ramat en català
el ramat, paraula catalana, la manada en castellà

Si “la manada” s’hagués dit “el ramat” no estarien al carrer perquè vol dir quels protagonistes fossin catalans i… perdonen tots als catalans.

no

QUE NO !

Es a dir que si la manada hagués estat catalan, SERIEN EMPRESONATS i doncs clar que no seriem al carrer.

Trobo que es molt simptomàtic de l’ambient a Twitter o Facebook, molta gent responen o donen una opinió sense pensar un segon a que han llegit.

Vualà ;)

Converses a la Marina Alta

Des de que visc al Pais Valencià, a la Marina Alta més exactament, trobo molta gent formidable i implicada en la vida de la comarca, en diferents nivells, social, cultural i/o politic.

M’ha donat l’idea de realitzar una seria d’entrevistes en video, doncs m’he comprat dos micros de veu per al mòbil i aquí hi ha una primera conversa. Tres quarts d’hora amb Juan Tarrega, professor de dibuix a València i vinicultor en Benissa.

Encara que considero la meva veu i el meu accent horribles, sembla que el concepte agrada a prou gent i em dona gana de continuar, stay tuned !