Castel-Bayart : armes i armadures medievals

Pierre-Ni i la seva espasa

Ja fa un any que l’empresa “CB comercialització” va confiar la comunicació de la seva marca Castel-Bayart a Vista.ad. Castel-Bayart és un taller d’armes i d’armadures històriques de l’Edat Mitjana fet a mà.

Aquestes reproduccions medievals són molt a prop de les originales gràcies a una recerca històrica permanent. Hi ha un catàleg impressionant d’espases, destrals de combat i martells de guerra, de cascos, cuirasses i complements d’armadures.

De moment, la botiga medieval és en francès i espanyol, existeix un bloc i pàgines Facebook en francès i també en espanyol. Les llengües anglesa i italiana estan previstes per a finals d’any. És una bona idea subscriure’s a la revista (Newsletter), perquè hi ha molt sovint rebaixes i ofertes.

A la foto, hi ha el meu germà amb una espasa de Castello que li he regalat, encara que està ‘fringuet’ (en occità) i que l’espasa fa 1,30m amb un bon pes, jo crec que fa bona pinta !

Anuncis

22 mesos !

Quina vergonya… 22 mesos sense article aqui, si Xavi, el meu professor de català, visita el meu bloc, segur que pensi que soc un mal alumne.

Doncs, tinc moltes noticies i per començar, el canvi d’adressa, Nireblog tenquen el seu servico de bloc i proposa una mudança facila al WordPress : lourscat.wordpress.com es la nova adreça.

Ja he acabat el meu projecte A TRIBUTE TO MAN, un homenatge a l’home en català, francès i allemany.  Amb l’ajuda de Manuel Picart Tico del garatge Nogreda a Andorra, vaig poder fer fotos d’empreses i de servicos del govern qui utilisen camions MAN. A la primavera, faré fotos de transports de fluides i del tria de les deixalles.

Aquest estiu, la Marjolaine ha decidit de anar-se definitivament d’Andorra. Doncs avui visc al mig entre Andorra i la Vall de Laguar, a prop de Dénia. Aqui hi ha el nostre bloc en francès de la casa : calleanglada.blogspot.com.

Esperem que no prengui’m 22 messos per escriure un novel article !

Llivia, una mica d’Espanya a França

Lllivia

A la Cerdanya, hi a un poble estrany siutat a 1223 m que es diu LLívia, i que, des del Tractat dels Pirineus, és un enclavament espanyol al territori francès.

Els romans van conquerir la Cerdanya i després els mulsulmans entre el 720 i el 759, el poble es digué Medinat el bab. Més tard, Carles V li va donar l’estatut de ciutat, una cosa molt important per al futur del petit territori català.

El 1659, va ser la signatura del Tractat dels Pirineus entre Françaa et Espanya. Louis XIV va obtenir la Catalunya francesa i va deixar Puigcerdà i la Cerdanya sota a Espanya. Com que el tractat parlava de pobles i no de ciutats, els espanyols van conservar el territori.

SAAB 900 Turbo 16 Aero 1985

Si hi ha una cosa que els francesos es pregunten, és per què en catala, “cotxe” és una paraula masculina. Si mirem els cotxes d’Italia, com Ferrari, Maserati o Alfa Romeo, o un cotxe de França com la Citroën DS, podem dir que els dibuixants van estar influenciats per dones maques amb les formes gracioses.

SAAB 900 Turbo 16 Aero 1985

En canvi, el meu cotxe és diferent, ja que penso que el SAAB 900 és un cotxe de gènere masculí : atipic, precursor, esportiu però amb classe, sense cap competència. I no en parlo en aquestes paroles perquè en tingui un, en tinc un perquè vaig buscar un cotxe amb aquests qualificatius. La revista What Car li va donar la distinció de “Cotxe de prestigi millor de l’any 1985”.

“Històricament, la producció automòbil SAAB troba el seu naixement el 1946 en la necessària reconversió de l’aparell industrial aeronàutic militar. Fortament impregnada dels valors aeronàutics, la saga SAAB marca el món de l’automòbil per les seves innovacions i preocupacions de seguretat constants.” (Traducció al catala d’un article del Saab Sport Club de Francia)

Des de 1990, i amb la introducció de GM al capital de SAAB, les coses van canviar molt, fins al punt d’obliar les valors originales.

SAAB 900 Turbo 16 Aero 1985

Està impecable, però no us penseu que l’he comprat en aquest estat : avui fa tres anys que, a poc a poc, al taller APS 31 especialitzat en SAAB, l’han anat restaurant tant pel que fa a la mecanica com a l’interior i la carroseria. Tot és d’origen, excepte alguns complements de l’època com el volant E. Nardi o tres comptadors addicionals. L’any que ve, el meu Saab serà classic (25 anys), i doncs intentaré d’inscriure’l al patrimoni d’Andorra amb l’ACA (Automobil Club d’Andorra) i aconseguir una matrícula d’aquí.

Avui, la marca Saab no va gaire bé, ja que amb la crisi, la proprietària americana GM vol la vendre abans del final de l’any 2009 i no sé si hi haurà un comprandor.

No estan dificil d’entendre que estic totalment boig per el meu cotxe, però no es una malaltia, solament una obsessió !

XXI Concurs de Gossos d’Atura, Canillo

Sol i calor ! Un bon dia avui amb molt gent al coll d’Ordino, a prop de Canillo (els Planells del Mereig), pel concurs anual de gossos d’atura, 21a edició. El guanyador ha estat Hilari Novillo amb el seu gos Caliu.

Podeu mirar algunes fotografies al meu Flickr i aquí hi ha un vídeo de l’ambient amb dues rondes de pastoros i els seus gossos.

Tour de França a Canillo

La bici no m’agrada gaire, però quan Le Tour de França passa per Canillo, el meu poble, he de fer algunes fotos i, per què no, una pel.licula video.

Per tant, aquest matí, després d’un cafè, cap a cal Tinc 7, el millor lloc per filmar amb un bon ambient.

La comitiva publicitària no ha estat com quan era jove, amb només algunes gorres i bosses de roba regalades al públic. Pitjor encara, unes camionetes han venut objectes publicitaris ! És un súmmum de pagar la pubicitat, oi ?

Bé, deixem-ho ! Aquí hi ha un vídeo del pas del Tour de França per Canillo, sense la comitiva, ja que he fet fotos, però no merèixen una galeria ! ;)